2014/03/30

Visita a La Sénia

En Francesc Val, Soci Benefactor Voluntari de la Fundació ens remet aquesta crònica, il·lustrada per el Soci Benefactor, Sr. Pere Ribalta i per ell mateix.
Francesc Val, Socio Benefactor Voluntario de la Fundación nos remite esta crónica, ilustrada por el Socio Benefactor, Sr. Pere Ribalta y por él mismo.
Mr. Francesc Val Volunteer Benefactor Member of the Foundation sends us this chronicle, illustrated by Benefactor Member, Mr. Pere Ribalta and himself.

Un lloc Històric – Un lugar Històrico A historical place


Accés a la pàgina de l'Aeròdrom de La Sénia
El proppassat dissabte dia 29 al matí, alguns socis i amics de la FPAC vàrem viatjar fins a La Sénia amb motiu de visitar el museu que acull una mostra de la memòria històrica, situat al mateix lloc a on hi va haver l’aeròdrom republicà.
El museu es troba ubicat a l’antiga construcció principal de l’aeròdrom, edifici avui recuperat, del qual s’han mantingut aspectes rellevants de la seva arquitectura, que fou destinat al cos de comandament de l’aeròdrom.
Durate la mañana del pasado sábado día 29, algunos socios y amigos de la FPAC viajamos hasta La Sénia para visitar el museo situado en el mismo lugar donde se ubicaba el aeródromo republicano y que acoge una muestra de su memoria histórica.
El museo se encuentra ubicado en la antigua construcción principal del aeródromo, un edificio hoy recuperado, del que se han mantenido aspectos relevantes de su arquitectura, y que estaba destinado al cuerpo de mando del aeródromo.
On the morning of past Saturday 29th, some FPAC members and friends we traveled to La Sénia to visit the museum that hosts a historical memory exhibition in the same place where the Republican airfield was located.
The museum is placed in the old main building of the airfield, a restored building that still exhibits relevant aspects of its original architecture. It used to host the airfield command quarter.

© Pere Ribalta
Inicialment vàrem ser rebuts pels senyors Heribert Garcia, José Ramón Bellaubí i Isaac Montoya, membres del patronat del museu. A la visita també es va afegir el Sr. Antoni Valldeperes, també membre del patronat i vicepresident d´ADAR (Associació d'Aviadors de la República). Posteriorment ens va rebre l'excel·lentíssima Sra. Marutxi Ballester, alcaldessa de la Sénia i presidenta del patronat del museu.
La visita es va iniciar dins del museu amb una projecció d'un documental referent a la vida del camp d'aviació; des de la seva creació a les dues etapes com aeròdrom militar, la republicana i la ocupada per la Legió Còndor, així com les relacions entre l'activitat dels militars alemanys de l’aeròdrom i els habitants del poble.
© Pere Ribalta
Inicialmente fuimos recibidos por los señores Heribert García, José Ramón Bellaubí e Isaac Montoya, miembros del patronato del museo. A la visita también se añadió el Sr. Antoni Valldeperes, también miembro del patronato y vicepresidente de ADAR (Asociación de Aviadores de la República). Posteriormente nos recibió la Excelentísima Sra. Marutxi Ballester, alcaldesa de La Sénia y presidenta del patronato del museo.
La visita se inició, en el museo, con una proyección de un documental referente al campo de aviación; su creación, sus dos etapas como aeródromo militar, la republicana y la ocupada por la Legión Cóndor, así como sobre las relaciones entre la actividad de los militares alemanes del aeródromo y los habitantes del pueblo.
© Pere Ribalta
Initially we were received by Mr/s. Heribert García, José Ramón Montoya and Isaac Bellaubí, members of the board of the museum. Also Mr. Antoni Valldeperes, a museum board member and vice president of ADAR (Association of the Republic Aircrews) joined the visit. Later we were received by Her Excellency Mrs. Marutxi Ballester, mayor of La Sénia and president of the board of the museum.
The visit began at the museum, with a screening of a documentary on the history of the airfield. Its creation, the two stages as a military airfield, the Republican and the occupied by the Legion Cóndor, and on relations between the activity of the airfield German military and the villagers.
© Pere Ribalta
Dins del museu s'exposen diferents objectes i elements relacionats amb el procés bèl·lic, com sons, uniformes i elements d'avions recuperats en el temps, així com també aparells i vitualles dels militars, parts d'un motor radial Elizalde, maquetes dels caces que allà estigueren, uniformes, instruments, utensilis, mobiliari, etc.... També s’hi troben les Restes d'un Messerschmitt BF109 que es va estavellar a l’Aeroport d’El Prat i que havia operat en aquest aeròdrom. Acabada la visita a l’interior del museu es va poder accedir al refugi principal del camp, avui recuperat.
© Pere Ribalta
Dentro del museo se exponen diferentes objetos y elementos relacionados con el proceso bélico, como sonidos, uniformes y elementos de aviones recuperados a lo largo del tiempo, así como también aparatos y víveres de los militares, partes de un motor radial Elizalde, maquetas de los cazas que allí estuvieron basados, uniformes, instrumentos, utensilios, mobiliario, etc .... También se encuentran los restos de un Messerschmitt BF109 que se estrelló en el Aeropuerto de El Prat y que había operado en este aeródromo. Terminada la visita al interior del museo se pudo acceder al refugio principal del campo, hoy recuperado.
Uniforme Legió Condor © Aeròdrom de La Sénia
The museum exhibits various objects and items related to the period of the civil war. Sounds, uniforms and aircraft items recovered througouth the time as well as military equipment and food supplies. Parts of an Elizalde radial engine, models of the fighters based at the aerodrome, uniforms, instruments, tools, furniture, etc .... There are also the remains of a Messerschmitt BF109 crashed at the Barcelona El Prat airport that had operated in La Sénia aerodrome. After the visit to the museum we were able to acced to the main air-race shelter of the airfield, nowadays restored.
Galeria d'Imatges © Aeròdrom de La Sénia
Aquest camp esdevingué un important aeròdrom construït pels republicans a on hi van operar dos grups de l’aeronàutica republicana, un de caça compost de Polikarpov I-16 “Mosca”, i un altre de bombardeig equipat amb Tupolev Tu-2 “Katiuska”.
L'activitat del camp era molt diversa, heus aquí el gran nombre de persones que hi treballava, més de 150 en les diverses especialitats: Intendència, armeria, manteniment, abastiment de combustible, pilots, comunicacions, etc. Un nombre que es va incrementar quan va ser ocupat per la Legió Còndor que hi afegir bateries antiaèries, i un major nombre d'efectius.
Història de l'Aeròdrom de La Sénia
Este campo de aviación se convirtió en un importante aeródromo militar republicano en el que operaron dos grupos de su aeronáutica, uno de caza compuesto de Polikarpov I-16 “Mosca”, y otro de bombardeo equipado con Tupolev Tu-2 “Katiuska”.
La actividad del campo era muy diversa, de aquí el gran número de personas que en él trabajaba, más de 150 en las diversas especialidades: Intendencia, armería, mantenimiento, abastecimiento de combustible, pilotos, comunicaciones, etc. Un número que se incrementó cuando fue ocupado por la Legión Cóndor que añadió baterías antiaéreas, y un mayor número de efectivos.
Más sobre los I-16 © FIO
This airfield became a major Republican military airfield hosting two groups of Republican aircraft operations. One of Polikarpov I-16 “Mosca” Fighters and another of Tupolev SU-B2 “Katiuska” Bombers.
The field activity was very diverse, hence the number of people working there was very big. More than 150 in various specialties: Quartermaster, weapons, maintenance, refueling, pilots, communications, etc.. A number that grew when it was occupied by the Condor Legion that added anti-aircraft batteries, and a larger number of troops.
Unitats aèries republicanes destinades a La Sénia (c) Aeròdrom de La Sénia
Dels grans aviadors que passaren per aquest camp en podríem destacar al menys a tres pel cantó republicà, com a pilots de caça José Mª Bravo i Francisco Tarazona, i a Leocadio Mendiola com a pilot de bombardeig.
Pel cantó de la Legió Còndor les unitats que operaren principalment eren els Ju-87 Stuka, Heinkel He-41 i posteriorment Messerschmitt Bf-109. Amb això hi afegiríem a dos grans pilots ben coneguts de la Luftwaffe, n’Adolf Galland i en Werner Mölders, (aquest darrer el que va revolucionar les tàctiques modernes de combat alemanyes i primer pilot en aconseguir per la historia més de 100 victòries).
Leocadio Mendicoa y el bombardeo del Aeródromo de La Sénia © wikipedia
De los grandes aviadores que pasaron por este campo podríamos destacar al menos tres del lado republicano, José Mª Bravo y Francisco Tarazona, como pilotos de caza, y Leocadio Mendiola como piloto de bombardeo.
Por el lado de la Legión Cóndor las unidades que operaron principalmente eran los Ju-87 Stuka, Heinkel He-41 y posteriormente Messerschmitt Bf-109. Con ello añadiríamos a dos grandes pilotos bien conocidos de la Luftwaffe, Adolf Galland y Werner Mölders, este último fué quien revolucionó las modernas tácticas de combate alemanas y el primer piloto en conseguir para la historia más de 100 victorias.
Tres I-16 Mosca pertenecientes a la Tercera Escuadrilla del Grupo 21.© S.B.H.A.C
Out of the great aviators that had been based in this airfield we can highlight at least three from the Republican side, Mr/s José María Bravo and Francisco Tarazona as fighter pilots and Mr. Leocadio Mendiola as a bomber pilot.
The Legión Condor operated Ju-87 Stuka and Heinkel He-41 and later Messerschmitt Bf-109. This would add to two well-known pilots of the Luftwaffe, Adolf Galland and Werner Mölders. The latter revolutionized German's modern combat tactics and was the first in history to achieve more than 100 victories.
Escuadrilla del grupo 24 de bombardeo ante un Katiuska Tupolev SB-2 .© S.B.H.A.C


El Polikarpov I-16 “Mosca” – The Polikarpov I-16 “Mosca” (“Fly”)


© Francesc Val
Posteriorment, l’Anna, la persona que ens va fer guia, molt amablement ens va acompanyar a dos diferents magatzems del poble. En el primer es guarda la rèplica a escala 1:1 del Polikarpov I-16 Mosca tipus 10. A partir d’aquells moments, va intervenir el senyor José Ramón Bellaubí.
El senyor Bellaubí, patró del museu i artífex i constructor de la rèplica ens va explicar aspectes i detalls constructius de l’aparell en qüestió. El Polikarpov I-16 tipus 10, conegut a Espanya com Súper Mosca, està construït amb les mateixes tècniques i materials similars a l'original. Tot i que es tracta d’una còpia en estàtic, munta un motor real, si bé no es tracta de l’original M-25, sí, és en canvi un Ash-62 o M-62 que altres versions emprades a la segona GM van volar. L'hèlix en canvi és original, adquirida a Europa però originaria del SAF Nº6 de Dax, a Alacant, i datada el 1938. El tren d'aterratge retràctil, d'accionament manual, fins i tot funciona.
El Sr. José Ramon Bellaubí Caballer © Pere Ribalta
Posteriormente, Anna, la persona que nos hizo guía, muy amablemente nos acompañó a dos diferentes almacenes del pueblo. En el primero se guarda la réplica a escala 1:1 del Polikarpov I-16 Mosca tipo 10. A partir de entonces, intervino el señor José Ramón Bellaubí.
El señor Bellaubí, patrón del museo y artífice y constructor de la réplica nos explicó aspectos y detalles constructivos del aparato en cuestión. El Polikarpov I-16 tipo 10, conocido en España como Súper Mosca, está construido con técnicas y materiales similares al original. Aunque se trata de una copia estática, monta un motor real. Aunque no se trata del original M-25, es un Ash-62 o M-62 que volaron otras versiones empleadas en la segunda GM. La hélice es original, adquirida en Europa y originaria del SAF N º 6 de Dax, en Alicante, y fechada en 1938. El tren de aterrizaje retráctil, de accionamiento manual incluso funciona.
El Sr. José Ramon Bellaubí Caballer y su réplica del I-16 © Francesc Val
Later, Ms. Anna, the person who guided us, very kindly escorted us to two different warehouses in town. In the first there is a 1:1 scale replica of the Polikarpov I-16 Type 10 “Mosca”.
Thereafter intervened Mr. José Ramón Bellaubí, museum patron and builder of the replica. Mr. Bellaubí explained aspects and construction details of the replica. The Polikarpov I-16 Type 10, known in Spain as “Super Mosca”, is built using techniques and materials similar to the original. Although this is a static copy, it equips a real engine, however not the original M-25. It is an Ash-62 or M-62 that was used in other versions that flew in the second WW. The propeller is original, dated 1938 it was acquired in Europe and originary from SAF No. 6 Dax in Alicante. The retractable landing gear, manually operated even works.
La réplica del I-16 feta per el Sr. Bellaubí © Francesc Val
El Mosca està pintat i decorat amb el singular sis doble a la cua que pertany a la tercera esquadrilla que va operar en aquest camp durant el període republicà.
Diferents fonts, expliquen que el sis doble era un símbol de bona sort. Segons José María Bravo, coronel i as republicà mort fa poc temps, cap del grup 21 (esquadrilles 1ª, 2ª i 3ª) i cap en el seu dia de la tercera esquadreta, el sis doble tenia 12 punts, tants com el nombre d’aparells que composava una formació de Moscas. El domino era un joc força estés a la 3ª durant el temps de lleure entre pilots i mecànics i simbolitzava l´esperit del treball en equip.
En tot cas un emblema d'allò més ben encertat.
Sintetitzant, la impressió que dóna aquest avió és de ser un caça real. L'interior del cockpit tampoc defrauda. El treball invertit en aquest projecte ha estat de tres anys.
L'emblema de la tercera esquadrilla del grup vint i u © Francesc Val
El Mosca está pintado y decorado con el singular seis doble en la cola que pertenece a la tercera escuadrilla que operó en este campo durante el periodo republicano.
Diferentes fuentes, explican que el seis doble era un símbolo de buena suerte. Según José María Bravo, coronel y as republicano fallecido hace poco, jefe del grupo 21 (escuadrillas 1 ª, 2 ª y 3 ª) y en su día jefe de la tercera escuadrilla, el seis doble tenía 12 puntos, tantos como el número de aparatos que componía una formación de Moscas. El dominó era un juego muy extendido entre pilotos y mecánicos de la 3ª durante su tiempo de descanso y simbolizaba el espíritu del trabajo en equipo. En cualquier caso fué un emblema de lo más acertado.
Sintetizando, la impresión que da este avión es de ser un caza real y el interior del cockpit tampoco defrauda. El trabajo invertido en este proyecto ha sido de tres años.
La hélice es original © Francesc Val
The “Mosca” is painted and decorated with the unique double six on its vertical stabilizer. The emblem belongs to the third squadron that operated in the airfield during the Republican period.
Different sources explain that the double six was a symbol of good luck. According to José María Bravo, the ace Republican colonel died recently, head of the group 21 (1st , 2nd and 3rd squadrons) and on its time the captain of the third squad, the double six double showed 12 points, as many as the number of aircraft that composed a squad of “Mosca”. Domino was a widespread game between pilots and mechanics of the 3rd squad during their off time and symbolized the spirit of teamwork. In any case it was a landmark emblem.
Summarizing, the impression given by this aircraft is to be a real fighter and the cockpit interi does not disappoint. The work spent in this project has been three years.
La cabina del I-16 no sembla d'una rèplica © Pere Ribalta


Una sorpresa històrica – A historical surprise

El lloc del bombarder del Katiuska © Francesc Val
Un cop visitat l’I-16 vàrem ser sorpresos amb un altre pastís històric. La inquietud i amor del senyor Bellaubí no té límits. Marí mercant de professió, quan deixa els vaixells s'embarca en naus voladores. En un local del mateix poble, vàrem contemplar el seu projecte actual. Es tracta de la secció davantera del fusellatge d'un SB-2 Katiuska.
La seva intenció és que acabi com a simulador de vol. Actualment està en un estat força avançat, pràcticament enllestides les posicions de bombarder i la del pilot, i queda pendent d’afegir la secció central de l’ala i les gòndoles dels motors. Un cop pugui disposar d'un espai propi, tant aquest com l’I-16 serien traslladats al camp d’aviació.
Interior del fuselatge del Katiuska del Sr. Bellaubí  © Francesc Val
Una vez visitado el I-16 nos sorprendieron con otro pastel histórico. La inquietud y amor del señor Bellaubí no tiene límites. Marino mercante de profesión, cuando deja los barcos se embarca en naves voladoras. En un local del mismo pueblo, contemplamos su proyecto actual. Se trata de la sección delantera del fuselaje de un SB-2 Katiuska.
Su intención es finalizarlo como simulador de vuelo. Actualmente su construcción está en estado bastante avanzado, prácticamente terminadas las posiciones de bombardero y la del piloto, queda pendiente añadir la sección central del ala y las góndolas de los motores. Cuando se pueda disponer de un espacio adecuado tanto éste como el I-16 serán trasladados al campo de aviación.
Interior del cockpit del Katiuska del Sr. Bellaubí  © Francesc Val
After visiting the I-16 we were surprised with another historical cake. Mr. Bellaubí passion and concern for the historical memory has no limits. Merchant seaman by profession, when he leaves the boats embarks on airships. In the second warehouse we visited in town we could admire his current project. This is the forward fuselage section of an SB-2 “Katiuska”.
His intention is to finalize it as flight simulator. Currently the construction is quite advanced, with the bomber and pilot positions almost finalized, it remains to add the center section of the wing and the engine nacelles. When an adequate exhibition space will be made available, he plans to transfer to the airfield both the SB-2 and the I-16 replica.
La impressionant secció frontal del Katiuska del Sr. Bellaubí  © Francesc Val

El comiat – La despedidaThe farewell 

 
La impressionant secció frontal del Katiuska del Sr. Bellaubí  © Pere Ribalta
La comitiva de la visita va acomiadar-se al cementiri de La Sénia, on descansen les despulles de dos pilots caiguts al camp, les del rus, en Nikolai Andrevich Voloshenko, i les de l'alemany n'Eric Beyer.
Finalment, ens acomodarem a un conegut restaurant del poble tot fent un àpat força complet amb un ambient ben distés i curull d'intercanvi cultural.
Una visita en definitiva inoblidable.
Voldria agrair al patronat del camp de la Sénia i a la seva guia l'Anna pel seu tracte rebut i les atencions brindades, al treball fotogràfic i ajut del soci Pere Ribalta i a Pilar Torres, soci voluntari, per la recopilació i controls de la visita organitzada.
Más información sobre los Katiuska en el Ejército del Aire  © Ejército del Aire.mde.es
La visita se despidió en el cementerio de La Sénia, donde descansan los restos de dos pilotos caídos en el campo, el ruso, Nikolai Andrevich Voloshenko, y el alemán Eric Beyer.
Finalmente, nos acomodamos en un conocido restaurante de la localidad donde disfrutamos de un almuerzo bastante completo y en un ambiente distendido y repleto de intercambio cultural.
Una visita en definitiva inolvidable.
Quisiera agradecer al patronato del campo de la Sénia y su guía Anna por su trato recibido y las atenciones brindadas, el trabajo fotográfico y ayuda del socio Pere Ribalta y a Pilar Torres, socio voluntario, por la recopilación y controles en la organizació de la visita.
Más información sobre los Mosca / Rata en el Ejército del Aire  © Ejército del Aire.mde.es
The visit finalized at the cemetery of La Sénia, where lie the remains of two pilots killed in the field, Russian, Nikolai Andrevich Voloshenko, and German Eric Beyer.
Finally, we settled on a well-known local restaurant where we enjoyed a very full lunch and a relaxed atmosphere full of cultural exchange.
Definitely, it was an unforgettable visit.
I would like to thank to the board of the La Sénia airfield, and its guide Anna for the careful and warm hospitality, the photographic work and support of the FPAC member Mr. Pere Ribalta as well as the collection and control of the tour that was performed by the FPAC volunteer member Mrs. Pilar Torres.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada